DEBAT BILLIE ELIOT

dimarts, 10 de novembre del 2009

Avui a la sessió de seminari hem visionat tots els seminaris junts la pel·lícula de Billie Elliot, com tots sabem tracta d'un nen de família pobre que en comptes de fer "boxeo" vol fer dança. En quant el pare i el germà s'asseventen, no poden entendre com és que el seu fill Elliot ara vol ballar com les nenes. El motiu per el qual la varem veure va ser única i exclusivament per petició de la mestre d'educació física , Sara Figueres, per tal de tractar el tema dels esports i dels sexe/gènere.

Ara us deixo el ball més significatiu de la pel·lícula:



Un cop la vem veure vem debatre sobre les següents pregunten concluïnt que :

1- Sexe i gènere no són el mateix; el sexe fa referencia a la part física de la persona, és genétic i no es pot canviar, en canvi el gènere, fa reférencia a la preferencia de segons quines activitats físiques o intel·lectuals.
2- Els infants des de ben petits ja es decanten per una serie de jocs, o activitats que poden anar en contre del que la societat té establert, peró s'han d'oferir-li ambdues opcions.



Un cop la vem veure , després de debatir-la al seminari vem arribar a les següents conclusions :

1- Sexe i génere no són el mateix; El sexe fa referéncia a la part física de la persona no es pot canviar és genética, en canvi el génere, es basa en les activitats que la societat ha destinat per els homes i per les dones, fa referéncia a activitats físiques o mentals.
2- Des de ben petits , els infants ja es decanten cap a unes activitats o un jocs que potser la societat no accepta peró nosaltres com a educadores hem de poder oferir-lis ambdues opcions.
3- Per altra banda, els pares des de el precís moment en que saben si el seu fill serà nen o nena, ja estan predispossant una serie de factors que són prototips que caldria convertir-los i que fossin més neutres.
4- A més els mitjans de comunicació també són grans influenciadors en aquest aspecte de genere, per que tots els anuncis de la Barbie són rosa? i els dels nens són verds caquis i amb els veus molt violentes...?

En fi, varem concluir que vivim en una societat molt estereotipada i que no deixa peu a que algú com el Billy pugui expressar-se lliurement i escollir ja des de ben petits amb quines joguines vol jugar o de quin color vol que sigui la seva roba.

Des de el meu humil blog, proposo que els futur mestres com som tots els de la classe, mai tallem les ales als infants en quant a les seves opcions , oferim-lis tant nines com cotxe.