Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris COED. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris COED. Mostrar tots els missatges

DEBAT PLÀ BOLONYA

dimecres, 16 de desembre del 2009

Avui a l'hora de Comunicació oral, escrita i digital, ens toca fer el debat, el grup que l'exposarà som :

- Laia Rodríguez
- Anna Dalmau
- Arnau Carretero
- Sílvia Sala
- Esther Gibergans
- Natalia Castillo
- Jessica Ortega
- Albert Saloni
- Beatriz Barreal
- Marta Rubio
- Elisabeth Santiago

Ens hem dividit en dos grups de sis, i hem buscat informació. Dos dies previs al debat vam quedar per preparar-lo de tal manera que els arguments estiguessin entrellaçats.

Al llarg del debat parlarem sobre , la inversió, les beques, els canvis que suposen el nou plà, els crédits ECTS, l'erasmus... I acabarem amb una conclusió personal sobre el tema i com a estudiants.

Us deixo alguns links perquè veieu d'on hem tret la informació,

WIKIPÈDIA
3.CAT
BLOC EN CONTRA
PRESENTACIÓ QUÈ És ?
NOTÍCIES

Esperem que tot surti com està planejat,

Desitjo que gaudiu de la posada en escena.

Fins ara

RECITACIÓ

dimecres, 9 de desembre del 2009

Avui hem toca recitar davant de tots els meus companys un text. He escollit un petit poema de nadal, és el poema que faig amb els nens del meu cole, a primària i la seva lectura o memorització inclou una serie de moviments que acompanyen el text. Us deixo penjat el meu text i només cal demanar-vos des de el meu bloc, que si us plau sigueu respectuoses amb mi i els meus nervis.
RECITACIÓ


Avui vull fer una recitació com déu mana, sense rialles, ni comentaris de fons...

Moltes gràcies per adelantat,

Fins ara !!!

EXPOSICIÓ TERRITORI

dimarts, 8 de desembre del 2009

La Sílvia i jo hem d'exposar demà una llegenda de Barcelona, us deixo el powerpoint penjat, només us mostrem les imatges, per què feu boca... demà ja us explicarem l'história.

Cal dir que per a mi , serà un gran esforç explicar-la ja que sóc molt poruca i ja el montatge del powerpoint, afegit a la música de suspense i a les imatges fa que realment em cregui la llegenda i m'agafi por. Potser demà no puc seguir llegint-la degut als nervis i a la por, esperem que no passi res, però mai es sap.

Bé , en aquesta ocasió no us puc dir que espero que us agradi el powerpoint i que gaudiu del montatge perquè realment em fa agafar esgarrifança.


PEL·LÍCULA ÁGORA

dissabte, 14 de novembre del 2009

Per l'assignatura de COED, hem de veure Àgora des de el punt de vista comunicatiu. Cal tenir en compte el nivell lliuta per al poder utilitzant la paraula, el coneixement, la violencia i l'emoció.


Primer de tot us deixo penjada la fitxa técnica de la pel·lícula i una petita descripció i finalment la reflexió que hem fet al seminari tots junts.


Títol: Ágora
Direcció: Alejandro Amenábar
País: Estados Unidos, España
Any: 2009
Duració: 126 min.
Génere: Drama, Romantica, Histórica, Aventura
Calificació: No recomenada per a menors de 13 anys
Artistes: Rachel Weisz, Max Minghella, Oscar Isaac, Ashraf Barhom, Michael Lonsdale, Rupert Evans, Richard Durden, Sami Samir, Manuel Cauchi, Homayoun Ershadi, Oshri Cohen, Harry Borg, Charles Thake.
Web: www.agoralapelicula.com
Descripció : Basada en el Segle IV quan Egipte estava sota la governació de l'Imperi Romà. Les violentes revoltes religioses en els carrers d'Alexandria arriben a a la seva llegendària Biblioteca. Atrapada després dels seus murs, la brillant astrònoma Hipatia lluita per salvar la saviesa del Món Antic amb l'ajuda dels seus deixebles. Entre ells, els dos homes que es disputen el seu cor: Orestes i el jove esclau Davo, que es debat entre l'amor que li professa en secret i la llibertat que podria arribar a unint-se a l'imparable ascens dels cristians.

LECTURA EN VEU ALTA AMANECER

dimecres, 11 de novembre del 2009



Avui a la classe de Comunicació Oral , Escrita i Digital, hem hagut de llegir davant de tots els companys un fragment d'un text.





Jo he escollit aquest fragment de la saga Crepúsculo, Luna Nueva, Eclipse i Amanecer. Aquest fragment parla de l'últim llibre (Amanecer) , més concretament del capitol titulat : LA ISLA DE ESME.



CAPITULO 5
ISLA ESME

-“Houston?” Pregunté, levantando mis cejas cuando llegamos a la puerta en Seattle.
-“Es sólo una parada en el camino” me aseguró Edward con una sonrisa.Sentí que apenas había dormido cuando me levantó.
Me sentía aturdida mientras él me dirigía entre las terminales, luchando con recordar como abrir mis ojos después de pestañear. Me tomó unos minutos darme cuenta de lo que sucedía cuando paramos en el mostrador internacional para documentar para el siguiente vuelo.
-“Rio de Janeiro?” pregunté con un poco más de emoción.
-“Otra parada” me dijo.El vuelo a Sudamérica fue largo pero confortante en el amplio asiento de primera clase, con los brazos de Edward alrededor mío.
Me despabilé y enderecé inusualmente alerta mientras nos acercábamos al aeropuerto, con la luz del atardecer atravesando las ventanas del avión.No nos quedamos en el aeropuerto para hacer otra conexión como yo había supuesto. En lugar de eso, tomamos un taxi para cruzar las oscuras, congestionadas y vivas calles de Rio.
Incapaz de entender una sola palabra de las instrucciones en portugués que Edward daba al conductor, supuse que iríamos a un hotel antes de seguir con nuestro camino. Un dolor agudo, muy parecido al miedo escénico se revolvió en la boca de mi estómago mientras consideraba esa posibilidad.
El taxi continuó a través de la multitud hasta que ésta desapareció, y parecía que nos encontrábamos en el extremo oeste de la ciudad, dirigiéndonos hacia el océano.Nos detuvimos en el muelle.Edward se dirigió hacia una larga línea de yates blancos colocados sobre el agua color negro-noche.
El bote en el que se detuvo era el más pequeño de todos, más delgado, obviamente construido para velocidad y no por espacio. Aún así era muy lujoso, y más impresionante que los demás. El se subió sin dificultad, a pesar de las pesadas maletas que cargaba. Dejó caer éstas en la cubierta y se apuró para ayudarme a subir.Miré en silencio, mientras preparaba el bote para la salida, sorprendida de lo hábil y acostumbrado que parecía, sorprendida porque nunca había mencionado interés alguno por los yates.
Pero de nueva cuenta, él era perfecto en todo.Mientras nos dirigíamos hacia el este, al mar abierto, recordé geografía básica en mi cabeza. Podía recordar que no había más de Brasil hacia el este… hasta que te encuentras con África.Pero Edward aceleró mientras las luces de Rio se apagaban y finalmente desaparecían detrás nuestro. En su cara, se dibujaba una familiar sonrisa de emoción, esa que era producida por cualquier forma de velocidad.
El bote se hacía camino entre las olas y sentía mi cuerpo llenarse con brisa del mar.Finalmente la curiosidad que había guardado tanto tiempo me sobrepasó.
-“Falta mucho para llegar?” preguntéNo era común que él se olvidara que yo era humana, pero me pregunté si entre los planes estaba quedarnos a vivir dentro del bote por algún tiempo.
-“Media hora más” Sus ojos se posaron en mis manos, las cuales se aferraban al asiento, y sonrió.Oh bien, pensé para mi misma.
El era un vampiro, después de todo. Tal vez nos diríamos a la Atlántida.Veinte minutos después, escuché mi nombre sobre el sonido del motor.
-“Bella, mira esto” Y apuntó justo al frente.Primero solo pude ver oscuridad , y el reflejo de la blanca luna sobre el mar.
Pero observé cuidadosamente el espacio que él había apuntado hasta que fui capaz de notar una forma oscura rompiendo el reflejo de la luna sobre las olas. Mientras analizaba la oscuridad, la silueta se volvió más detallada. La forma parecía un triangulo irregular, con un lado más largo que otro, hundiéndose en las olas. Nos acercamos más y pude ver que la silueta parecía de algo emplumado, moviéndose al compás de la brisa.
Y entonces, cuando mis ojos se reenfocaron y todas las piezas tuvieron sentido: una pequeña isla saliendo del agua, justo frente a nosotros, con palmas saludándonos, una playa brillando bajo la luz de la luna.
-“Donde estamos?” pregunté con voz baja, mientras él se dirigía a la parte norte de la isla.Me escuchó, a pesar del ruido del motor, y me dedicó una amplia y blanca sonrisa que resplandeció bajo la luz de la luna.
-“Esta es la Isla Esme”
El bote bajó la velocidad drásticamente, trazando con precisión el camino hacia el pequeño muelle, construido con placas de madera, iluminadas por la claridad de la luna. El motor se apagó, y el silencio que le siguió fue profundo. No había nada más que olas, chocando suavemente contra el bote, y el sonido de la brisa que movía las palmas.
El aire era cálido, húmedo y fragrante – como el vapor que se queda después de un baño caliente.
-“Isla Esme?” mi voz era baja, pero aún así sonó fuerte dentro de la calmada noche.
-“Un regalo de Carliste – Esme nos la prestó”Un regalo. Quien da una isla como regalo? Arrugué el entrecejo. No me había dado cuenta que la extrema generosidad de Edward era un comportamiento heredado.
El colocó las maletas en el muelle y giró hacia mí, sonriendo de forma perfecta mientras se acercaba. En lugar de tomar mi mano, me tomó directamente entre sus brazos.
-“No se supone que deberías esperar a que estemos en la puerta?” pregunté, sin aliento, mientras bajábamos del bote. Sonrió.
-“No me conformo con eso”Tomando en una mano las maletas y cargándome con el otro brazo, me llevó del muelle hacia el camino de arena pálida que era rodeada por oscura vegetación.Por un breve momento todo estaba muy oscuro en esa vegetación-casi-jungla, y entonces pude vislumbrar una cálida luz.
Estábamos ya cerca cuando pude darme cuenta que la luz era una casa – los dos brillantes y perfectos cuadrados eran amplias ventanas que rodeaban la puerta del frente – el miedo escénico me invadió de nuevo, con más fuerza que antes, peor de lo que sentí cuando creí que nos dirigíamos a un hotel.
Mi corazón latía fuertemente contra mis costillas, y mi respiración parecía atorarse en la garganta. Sentí los ojos de Edward en mi cara, pero me rehusé a voltear. Coloqué la mirada al frente, sin ver nada.No me preguntó lo que pensaba, lo que era algo extraño en él. Supuse que eso significaba que él estaba repentinamente tan nervioso como yo.Colocó las maletas en la entrada para abrir las puertas – estaban sin llave.
Edward bajó sus ojos hacia mí, esperando que yo correspondiera la mirada antes de que cruzáramos el umbral.Me llevó por la casa, ambos íbamos callados, encendiendo las luces por donde pasábamos. La vaga impresión que tuve de la casa es que era demasiado grande para la pequeña isla, y extrañamente familiar. Me había habituado tanto al esquema de decoración de los Cullen; me sentía en casa.



Per tal de poder llegir amb una mica d'entusiasme i claretat aquest fragment, me l'he hagut de llegir varies vegades ja que si la lectura es fa rápidament pot ser que algunes paraules et juguin males passades. Peró per molt que m'hagués preparat la lectura un cop davant de 70 persones, mirant com llegeixes i comentant la jugada, doncs són uns factors que els assajos no hi eren, i en el moment de la veritat fan que et despisitis, que t'equivoquis i que et posis encara molt més nerviosa.





Pero a lo hecho , hecho està.





Bona nit i espero que us hagi agradat el meu fragment. Us recomano de tot cor que llegiu les noveles són espectaculars.

Descripció : SILVIA SALA

diumenge, 1 de novembre del 2009

LA DESCRIPCIÓ


Què és?


La descripció és un mode d'organització del discurs que pretén representar lingüísticament persones, animals, objectes, paisatges, èpoques, sentiments, etc. Es poden descriure tots els aspectes de la realitat, des dels més concrets als més abstractes.Per mitjà de les seqüències descriptives es proporcionen informació i característiques diferents dels objectes. El tó pot ser més subjectiu o més objectiu, depenent de la situació comunicativa i del propòsit de l'intercanvi, així com el grau d'importància que atorguem a ordenar estrictament la informació.


Com totes les seqüències (modes d'organització del discurs), la descriptiva pot ser la dominant en un text (informe mèdic, presentació de vins, tractat de botànica), però en la major part dels textos sol aparèixer combinada amb altres seqüències. En l'àmbit literari forma part substancial dels relats: juntament amb la seqüència narrativa i la dialogal és part essencial de la representació del món de ficció.


Qui és ?


A continuació adjuntu el meu powerpoint sobre una companya de classe, la silvia Sala.




Com ha de ser un Bon Comunicador

dimarts, 27 d’octubre del 2009

Un cop llegit el llibre " Com parlar bé en públic" a classe hem realitzat a mode de llista un decàleg sobre com ha de ser un bon comunicador, quins aspectes ha de tenir en compte a l'hora de realitzar un diàleg davant d'una audiència.

Relacionat amb el contingut :

- Preparar un bon guió.
- L’orador ha de ser capaç d’improvisar.
- En el discurs no ha de mancar ni sobrar res.
- El bon comunicador ha d’evitar les “coletillas”, que s’acostumen a produir per nervis o per a fer una pausa.
- Fer-se les quatre preguntes: perquè, què, a qui i com, es a dir, descriure, començar a explicar, interpretar i justificar.
- Exposar a la introducció les idees principals del discurs.
- Saber argumentar i exemplificar.

Llenguatge corporal :

- Gesticulació, posició, mirades, somriure, tècniques per amagar el nerviosisme, crear complicitat amb el públic.
- Ensenyar el cos sencer dóna seguretat tant a l’orador com a l’espectador.
- Controlar la respiració, ajuda a controlar els nervis.

La veu :

- Bon ús de la veu (intensitat, volum, velocitat, vocalització, articulació, entonació, vocalització, pauses, silencis...)
- Bon ús del llenguatge oral (sintaxi, lèxic, vocabulari, claredat, precisió, brevetat, oposició i antítesi.
- S’ha de parlar amb claredat i fer ús de frases curtes.

Elements de l’entorn. Proxèmia :

- Mobiliari
- Posició de les taules , organització espaial dels oïents.
- Contaminació acústica.
- Il·luminació.
- Utilització de suports audiovisuals.

Estratègies per a captar el públic :

- Saber utilitzar les figures retòriques.
- Ús de l’humor.
- Exemples per a captar l’atenció del públic.
- Ser clar, breu, precís alhora d’exposar el tema per a que el públic s’interessi.
- Ha de tenir una bona capacitat d’improvisació i naturalitat.
- Utilitzar l’anècdota o l’acudit.
- Actitud positiva.
- Adaptar el discurs al públic.

Power En Català  Ana Del Barrio

dimecres, 21 d’octubre del 2009

Avui hem estat gairebé dues hores a l'auditori escoltant a una psicologa que ens parlava sobre l'autoreflexió de la nostra activitat per a fí de poder modificar la nostra tasca amb l'objectiu de millorar-la. L'Anna Mackay ens ha demanat que prenguem apunts i a més dispossem de diapositives powerpoint traduides al català per ampliar ens nostres apunts, ja que li haurem d'entregar el treball el dia 2 de Novembre.

Aquí os passo les diapositives de l'ANA DEL BARRIO i el seu projecte i os deixo el link del treball, ja que penjar-lo tot senser seria massa llarg per la vista.

http://blink2k4.blanquerna.url.edu/inici.aspx