PRÀCTICA JCLIC : PROJECTE P-3

Bé aquí us penjo un projecte diferent al de l'aula. Espero que us agradi es bastant simple, però n'és suficient per saber-lo fer servir.

PROJECTE P-3

Fins un altre

ESCULTURA SONORA

Per Música i Plàstica hem hagut de crear un escultura sonora, per tal de fer un treball conjunt i evaluable per ambdues assignatures.

El treball consistia en crear un objecte que produís só i que a més suposes un treball plàstic.


A continuació us deixo un vídeo del resultat fins, de com funciona i dels sons que produeix. I a més us afeigeixo les fotos del procés de muntatge.














Desitjo que us hagi agradat l'escultura, no és ben bé una escultura, però cumpleix les dues funcions fa soroll i a més la seva elaboració va comportar un treball plàstic.

Fins demà

PRÀCTICA : FLUXOGRAMA I MAPA CONCEPTUALS

Fluxograma de com creuar un semàfor.

MAPA CONCEPTUAL

Informació donada : Sopar de Nadal Per Nadal tota la família es reuneix a casa l'avia Maria, ella fa el sopar per a tots i aquest normalment consisteix en una escudella, un plat de carn i també neules i torrons de postres. Com que l'Àvia ja es gran, normalment l'ajuden els seus dos fills en Joan i el Marc. En el sopar coincideixo amb les meves cosines i els meus cosins: La Maria, la Paula, en Genís i l'Eduard que són fills del meu oncle Marc. Cal dir que és un moment entranyable en el que parlem de totes les coses que ens han passat al larg de l'any ja que ells no viuen a Barcelona com jo sinó que viuen a NewYork. Com sempre en arribar als postres en Genís fa el típic número amb els torrons d'Alacant i fa veure que se li trenca una dent. tothom riu menys la seva mare que pensa en el que costa el dentista. La meva germana, la Maria també ve al sopar, i aquest any ho fa amb el seu fil, en Ramon, que no menja ni escudella ni carn ja que encara té 3 mesos. El sopar comença puntualment a les 10 de la nit i acaba sempre a la mateixa hora, a les 12.

MAPA CONCEPTUAL

TREBALL AMB OMBRES

Avui la Merçé Rossell , la mestra de plàtica ens ha demanat un conjunt d'ojectes per treballar classe amb els projectors, els objectes i papers de colors. Hem realitzat molts montatges així que els he organitzat tots en el power point explicant una mica també les técniques que vem fer servir i els objectes. Ha estat una experiència molt gratificant, per poder treballar amb els infants d'una manera especial.


Les Ombres

PRÀCTICA A L'AULA SOBRE EL TRACTAMENT DE VÍDEO

Un cop explicada la teoria sobre els vídeos, amb el programa Windows Movie Maker i hem hagut de treballar amb unes imatges de l'Universitat Ramon Llull, de la facultat de Blanquerna i les seves instal·lacions. Espero que us agradi el mini vídeo , més endavant penjaré un altre vídeo amb les mateixes técniques sobre un petit repàs del que portem de curs.

ESCOLA DEL MAR

Avui la Sílvia i jo hem visitat l'escola del Mar a Badalona, hem gaudit molt de l'activitat ja que s'assembla una mica al toca toca del cosmocaixa. És molt entretinguda i una experiència única per els infants, a més haig de dir que el servei és gratüit i a més està al centre de Badalona.

Us deixo penjat el powerpoint amb algunes imatges de l'escola del Mar i els objectius del centre , potser no enteneu res i no li trobeu lógica, però és un power point que hem de presentar el dimarts dia 1 de Desembre al seminari i ja os explicarem que és el que vem fer i el que ens van explicar.

Escola Del Mar

View more presentations from Blanquerna.

Espero que gaudiu del power i que us animeu a visitar-la, jo us animo!!!

LECTURA EN VEU ALTA AMANECER

Avui a la classe de Comunicació Oral , Escrita i Digital, hem hagut de llegir davant de tots els companys un fragment d'un text.





Jo he escollit aquest fragment de la saga Crepúsculo, Luna Nueva, Eclipse i Amanecer. Aquest fragment parla de l'últim llibre (Amanecer) , més concretament del capitol titulat : LA ISLA DE ESME.

CAPITULO 5
ISLA ESME

-“Houston?” Pregunté, levantando mis cejas cuando llegamos a la puerta en Seattle.

-“Es sólo una parada en el camino” me aseguró Edward con una sonrisa.Sentí que apenas había dormido cuando me levantó.

Me sentía aturdida mientras él me dirigía entre las terminales, luchando con recordar como abrir mis ojos después de pestañear. Me tomó unos minutos darme cuenta de lo que sucedía cuando paramos en el mostrador internacional para documentar para el siguiente vuelo.

-“Rio de Janeiro?” pregunté con un poco más de emoción.

-“Otra parada” me dijo.El vuelo a Sudamérica fue largo pero confortante en el amplio asiento de primera clase, con los brazos de Edward alrededor mío.

Me despabilé y enderecé inusualmente alerta mientras nos acercábamos al aeropuerto, con la luz del atardecer atravesando las ventanas del avión.No nos quedamos en el aeropuerto para hacer otra conexión como yo había supuesto. En lugar de eso, tomamos un taxi para cruzar las oscuras, congestionadas y vivas calles de Rio.

Incapaz de entender una sola palabra de las instrucciones en portugués que Edward daba al conductor, supuse que iríamos a un hotel antes de seguir con nuestro camino. Un dolor agudo, muy parecido al miedo escénico se revolvió en la boca de mi estómago mientras consideraba esa posibilidad.

El taxi continuó a través de la multitud hasta que ésta desapareció, y parecía que nos encontrábamos en el extremo oeste de la ciudad, dirigiéndonos hacia el océano.Nos detuvimos en el muelle.Edward se dirigió hacia una larga línea de yates blancos colocados sobre el agua color negro-noche.

El bote en el que se detuvo era el más pequeño de todos, más delgado, obviamente construido para velocidad y no por espacio. Aún así era muy lujoso, y más impresionante que los demás. El se subió sin dificultad, a pesar de las pesadas maletas que cargaba. Dejó caer éstas en la cubierta y se apuró para ayudarme a subir.Miré en silencio, mientras preparaba el bote para la salida, sorprendida de lo hábil y acostumbrado que parecía, sorprendida porque nunca había mencionado interés alguno por los yates.

Pero de nueva cuenta, él era perfecto en todo.Mientras nos dirigíamos hacia el este, al mar abierto, recordé geografía básica en mi cabeza. Podía recordar que no había más de Brasil hacia el este… hasta que te encuentras con África.Pero Edward aceleró mientras las luces de Rio se apagaban y finalmente desaparecían detrás nuestro. En su cara, se dibujaba una familiar sonrisa de emoción, esa que era producida por cualquier forma de velocidad.

El bote se hacía camino entre las olas y sentía mi cuerpo llenarse con brisa del mar.Finalmente la curiosidad que había guardado tanto tiempo me sobrepasó.

-“Falta mucho para llegar?” preguntéNo era común que él se olvidara que yo era humana, pero me pregunté si entre los planes estaba quedarnos a vivir dentro del bote por algún tiempo.

-“Media hora más” Sus ojos se posaron en mis manos, las cuales se aferraban al asiento, y sonrió.Oh bien, pensé para mi misma.

El era un vampiro, después de todo. Tal vez nos diríamos a la Atlántida.Veinte minutos después, escuché mi nombre sobre el sonido del motor.

-“Bella, mira esto” Y apuntó justo al frente.Primero solo pude ver oscuridad , y el reflejo de la blanca luna sobre el mar.

Pero observé cuidadosamente el espacio que él había apuntado hasta que fui capaz de notar una forma oscura rompiendo el reflejo de la luna sobre las olas. Mientras analizaba la oscuridad, la silueta se volvió más detallada. La forma parecía un triangulo irregular, con un lado más largo que otro, hundiéndose en las olas. Nos acercamos más y pude ver que la silueta parecía de algo emplumado, moviéndose al compás de la brisa.

Y entonces, cuando mis ojos se reenfocaron y todas las piezas tuvieron sentido: una pequeña isla saliendo del agua, justo frente a nosotros, con palmas saludándonos, una playa brillando bajo la luz de la luna.

-“Donde estamos?” pregunté con voz baja, mientras él se dirigía a la parte norte de la isla.Me escuchó, a pesar del ruido del motor, y me dedicó una amplia y blanca sonrisa que resplandeció bajo la luz de la luna.

-“Esta es la Isla Esme”

El bote bajó la velocidad drásticamente, trazando con precisión el camino hacia el pequeño muelle, construido con placas de madera, iluminadas por la claridad de la luna. El motor se apagó, y el silencio que le siguió fue profundo. No había nada más que olas, chocando suavemente contra el bote, y el sonido de la brisa que movía las palmas.

El aire era cálido, húmedo y fragrante – como el vapor que se queda después de un baño caliente.

-“Isla Esme?” mi voz era baja, pero aún así sonó fuerte dentro de la calmada noche.

-“Un regalo de Carliste – Esme nos la prestó”Un regalo. Quien da una isla como regalo? Arrugué el entrecejo. No me había dado cuenta que la extrema generosidad de Edward era un comportamiento heredado.

El colocó las maletas en el muelle y giró hacia mí, sonriendo de forma perfecta mientras se acercaba. En lugar de tomar mi mano, me tomó directamente entre sus brazos.

-“No se supone que deberías esperar a que estemos en la puerta?” pregunté, sin aliento, mientras bajábamos del bote. Sonrió.

-“No me conformo con eso”Tomando en una mano las maletas y cargándome con el otro brazo, me llevó del muelle hacia el camino de arena pálida que era rodeada por oscura vegetación.Por un breve momento todo estaba muy oscuro en esa vegetación-casi-jungla, y entonces pude vislumbrar una cálida luz.

Estábamos ya cerca cuando pude darme cuenta que la luz era una casa – los dos brillantes y perfectos cuadrados eran amplias ventanas que rodeaban la puerta del frente – el miedo escénico me invadió de nuevo, con más fuerza que antes, peor de lo que sentí cuando creí que nos dirigíamos a un hotel.

Mi corazón latía fuertemente contra mis costillas, y mi respiración parecía atorarse en la garganta. Sentí los ojos de Edward en mi cara, pero me rehusé a voltear. Coloqué la mirada al frente, sin ver nada.No me preguntó lo que pensaba, lo que era algo extraño en él. Supuse que eso significaba que él estaba repentinamente tan nervioso como yo.Colocó las maletas en la entrada para abrir las puertas – estaban sin llave.

Edward bajó sus ojos hacia mí, esperando que yo correspondiera la mirada antes de que cruzáramos el umbral.Me llevó por la casa, ambos íbamos callados, encendiendo las luces por donde pasábamos. La vaga impresión que tuve de la casa es que era demasiado grande para la pequeña isla, y extrañamente familiar. Me había habituado tanto al esquema de decoración de los Cullen; me sentía en casa.

Per tal de poder llegir amb una mica d'entusiasme i claretat aquest fragment, me l'he hagut de llegir varies vegades ja que si la lectura es fa rápidament pot ser que algunes paraules et juguin males passades. Peró per molt que m'hagués preparat la lectura un cop davant de 70 persones, mirant com llegeixes i comentant la jugada, doncs són uns factors que els assajos no hi eren, i en el moment de la veritat fan que et despisitis, que t'equivoquis i que et posis encara molt més nerviosa.





Pero a lo hecho , hecho està.





Bona nit i espero que us hagi agradat el meu fragment. Us recomano de tot cor que llegiu les noveles són espectaculars.

Descripció : SILVIA SALA

LA DESCRIPCIÓ

Què és?

La descripció és un mode d'organització del discurs que pretén representar lingüísticament persones, animals, objectes, paisatges, èpoques, sentiments, etc. Es poden descriure tots els aspectes de la realitat, des dels més concrets als més abstractes.Per mitjà de les seqüències descriptives es proporcionen informació i característiques diferents dels objectes. El tó pot ser més subjectiu o més objectiu, depenent de la situació comunicativa i del propòsit de l'intercanvi, així com el grau d'importància que atorguem a ordenar estrictament la informació.

Com totes les seqüències (modes d'organització del discurs), la descriptiva pot ser la dominant en un text (informe mèdic, presentació de vins, tractat de botànica), però en la major part dels textos sol aparèixer combinada amb altres seqüències. En l'àmbit literari forma part substancial dels relats: juntament amb la seqüència narrativa i la dialogal és part essencial de la representació del món de ficció.

Qui és ?

A continuació adjuntu el meu powerpoint sobre una companya de classe, la silvia Sala.

Qui Ets Tu

View more presentations from Blanquerna.

Partitura humana

Avui a la classe de música hem estat parlant sobre una de les característiques del so, l'intensitat, un só fort o fluix. Hem realtizat diferents pràctiques, picant amb les mans o amb els peus . La reina ens ha ofert diferents metodes per treballar-la , entre elles :

- Dibuix d'un animal que faci sorolls forts (lleó) i un altre que faci sorolls fluixos (formiga) per fer que els infants piquin els sons forts amb els peus i els fluixos amb les mans, per exemple.

- També vem fer una partitura humana, uns quants companys posats de peu i representant sons forts o fluixos. Els sons forts, es representen ocupant la major part de l'espai possible (mans i cames obertes) en canvi, els sons fluixos haviem d'estar ajupits i el més amagats possible.

PRÀCTICA AUDACITY

Bé aquí penjo la meva cançó tallada, amb una gravació dient el titól i la cantant, i utilitzant la funció fading d'entrada i fading de sortida.

- més concretament l'intervenció amb l'audacity es troba en el 1m 38s fins a 1 m 50s.